El concepte de “connexió” o “reconnexió” amb la Natura, és actualment un dels més utilitzats en tot tipus de fòrums. Però el fet que tothom tengui una idea intuïtiva del seu significat pot portar a pensar que no cal un anàlisi i definició objectiva del mateix. Res més lluny de la realitat. Les investigacions del professor Miles Richardson i del seu grup de recerca, de la Universitat de Derby, resumides en el llibre “Reconnection” (2023), han demostrat que la idea que té la gent de “connexió” amb la natura poden ser molt variades i no totes contribueixen a l’objectiu de tenir una relació més profunda amb la Natura.
Segons Richardson, la “connexió” (connectedness, en anglès) és un constructe psicològic mesurable que es defineix com: “una constatació del nostre lloc compartit a la natura, que afecta el nostre ésser - com experimentem el món aquí i ara; la nostra resposta emocional, creences i actituds cap a la Natura”.
Contacte o Connexió?
Una de les moltes conclusions interessants que ha demostrat en les seves investigacions, és a distingir entre “contacte amb la natura” i “connexió amb la natura”. Les activitats que promouen el contacte amb la natura no sempre contribueixen a millorar-ne la connexió amb les persones. Per exemple, alguns estudis han trobat que més temps a la natura, més freqüència en les visites, i més espais verds propers no estaven relacionats amb més connexió.(p.133) Un altre exemple on tampoc s’ha trobat millora en la connexió amb la Natura són els programes d’educació ambiental que es basen en potenciar el coneixement racional de la natura.
Richardson diu que es necessiten metodologies que connexió que vagin "de l’accés físic cap a un accés emocional” (p.135). Després d’un estudi de 3 anys, el seu equip va identificar les 5 vies de connexió amb la Natura. Aquestes vies estan basades en el treball previ de Stephen Kellert d’identificació de les 9 tipus de relacions humans-natura, i són les següents:
Els 5 camins per la reconnexió
Sentits: notar i participar activament amb la natura a través dels sentits. Simplement escoltant el cant dels ocells, olorant flors silvestres o observant la brisa als arbres.
Emoció: relacionar-se emocionalment amb la natura. Simplement notar les coses bones de la natura, experimentar l'alegria i la calma que poden aportar i compartir sentiments sobre la natura amb els altres.
Bellesa: Trobar la bellesa en el món natural. Simplement pren-te temps per apreciar la bellesa de la natura i involucrar-te amb ella a través de l'art, la música o les paraules.
Significat: explorar i expressar com la natura dóna sentit a la vida. Simplement explorant com apareix la natura en cançons i històries, poemes i art, o celebrant els signes i cicles de la natura.
Compassió: tenir cura de la natura. Simplement pensant què podem fer per la natura i prendre accions que siguin bones per a la natura, com ara crear cases per a la natura, donar suport a organitzacions benèfiques de conservació i repensar els nostres hàbits de compra".
Escala social
Aquestes vies no només es poden aplicar a una escala personal, sinó que Richardson assenyala la necessitat que s’apliquin a una escala social si volem fer front als reptes ambientals, de salut i de tots els àmbits que la relació depredadora amb la Natura dels darrers 400 anys ha provocat en el món.
Referència: Richardson, Miles. Reconnection: Fixing our broken Relationship with Nature. Ed. Pelagic Publishing (2023)
Comments